dilluns, 5 de febrer del 2018

L'atur a Catalunya augmenta en 4.848 persones el gener


La xifra de parats registrats a Catalunya el mes de gener ha pujat en 4.848 personas, la qual cosa suposa un increment de l'1,16%, per sota del creixement percentual de l'estat espanyol que ha vist com la desocupació mensual ha augmentat l'1,87%, set dècimes més que a Catalunya, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La xifra total de desocupats al país se situa ara en 422.866.

Aquest augment de l'atur a Catalunya és el més alt en aquest mes des del 2015, quan la desocupació va créixer de 6.821 persones. L'augment de la desocupació al gener s'han concentrat especialment en el sector serveis per la fi dels contractes temporals subscrits per fer front a les campanyes comercials de l'última part de l'any.

En comparació amb el mateix mes de l'any passat, la xifra d'aturats registrats s'ha reduït 31.057 personas, la qual cosa significa una caiguda del 6,84%. En relació a altres comunitats autònomes, Catalunya és la tercera amb una disminució major en termes absoluts respecte gener de 2017, només superada per Andalusia i la comunitat de Madrid.

En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.



RESUM:

Segons el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, l'atur a Catalunya ha augmentat en 4.484 persones aquest més de gener, un 1,16% per sota de l'Estat Espanyol. Tot i així, s'ha de dir que aquest increment ha sigut el més alt desde 2015. 
Aquest augment és degut al sector dels serveis, pels contractes de fi temporals a les campanyes comercial de les compres de fi d'any.
En comparació en els altres anys l'atur ha caigut un 6,84%, nombran a Catalunya com a la tercera comunitat amb disminucions majors respecte el gener de l'any passat, les altres dos comunitats amb disminucions han sigut Andalusia i la Comunitat de Madrid.
En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.


La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

És ben conegut que tenir fills tendeix a afectar les carreres professionals de les dones i, en canvi, no té conseqüències sobre les dels homes. Nombrosos estudis han mostrat que, com a grup, tenir fills penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos, un efecte anomenat la penalització del fill. Un ample ventall de decisions individuals provoca aquests efectes. Algunes dones treballen menys hores, o cap, quan els seus fills són petits. D’altres canvien a feines que són més aptes per conciliar la vida laboral i la familiar però que estan més mal pagades. En resum, hi ha una variació substancial en la dimensió de la pèrdua d’ingressos, que va des del 0% fins al 100% (això últim quan les dones deixen de treballar completament).

Un nou estudi acadèmic ha revelat un interessant factor que ajuda a saber si es reduiran més o menys els ingressos d’una dona un cop tingui fills: l’opció escollida durant la seva infantesa per la seva pròpia mare. Els autors de l’estudi, Henrik Kleven, de la Universitat de Princeton; Camille Landais, de la London School of Economics, i Jakob Soogard, del ministeri danès d’Hisenda, van utilitzar dades de Dinamarca que cobreixen tota la població del país per generacions. Van definir la penalització del fill com la quantitat dels ingressos que les dones van perdre respecte als homes després de la maternitat.

Entre el 1980 i el 2013, el càstig a llarg termini va ser de prop del 20%. Com que la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir durant aquest termini, el 2013 el càstig per tenir fills representava gairebé la totalitat d’aquesta diferència. Abans de ser mares, la remuneració salarial de les dones segueix més o menys el mateix ritme que la dels homes. Només quan tenen fills les seves trajectòries econòmiques comencen a canviar.
Quan els investigadors van explorar les causes potencials d’aquest fenomen, es van adonar que les dones que creixien en famílies en què les mares treballaven molt respecte al pare tendien a patir càstigs relativament petits. A la inversa, aquells que van créixer amb mares que eren a casa eren més propensos a renunciar a les seves carreres. És revelador que els patrons de treball dels sogres d’aquestes mateixes dones no influïssin sobre les preferències que les seves parelles s’havien pogut formar durant la infantesa.

Tot això és una lliçó per a aquelles mares que volen que les seves filles se saltin la bretxa salarial de gènere. Els seus desitjos tenen més possibilitats de convertir-se en una realitat si prediquen amb l’exemple quan les seves filles són petites.


Resum
  • Molts estudis han demostrat que tenir fills, per norma general, penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos. Això s'anomena la penalització del fill.
  • Normalment, si no redueixen les hores de treball el que fan és canviar de treball a un altre que li faci conciliar millor la seva vida laboral amb la maternitat.
  • Abans de ser mares més o menys la remuneració salarial és la mateixa entre homes i dones però és després de la maternitat que aquesta diferència salarial augmenta.
  • Un nou estudi ha revelat que un factor que determina aquesta baixada d'ingressos és l'opció escollida a la infantesa per la seva pròpia mare.
  • A l'estudi les dones que han crescut en un ambient on la seva mare treballava molt respecte al pare a la seva edat adulta han patit un petit càstig a la maternitat en comparació amb les altres dones.
  • És per això que les dones que vulguin que les seves filles se saltin aquesta bretxa salarial de gènere han de predicar amb l'exemple.
Enllaç

dilluns, 22 de gener del 2018

Nova política d'equipatge de Ryanair: cobrarà per pujar la maleta a la cabina

A partir d'aquest dilluns RYANAIR canvia les normes dels equipatges, tal com ja va anunciar al setembre. Només podran pujar a la cabina dos embalums, una maleta petita i una bossa de mà, els passatgers que hagin tret la targeta d'"embarcament prioritari".

La resta només podrà entrar amb la bossa de mà a l'avió. Si porten un equipatge més gran, l'hauran de deixar a la porta d'embarcament i viatjarà a la bodega. Ho farà sense cost, però el passatger haurà d'esperar, quan arribi, que surti per la cinta d'equipatges.

La companyia limita les bosses petites que es deixaran pujar a l'avió a una mida màxima de 35 x 20 x 20 cm. Per a les maletes petites les mides màximes són 55 x 40 x 20. Si s'incompleixen aquestes condicions, pot suposar un recàrrec de 50 euros per al passatger a la porta d'embarcament.

Per obtenir la targeta de prioritat i dues peces d'equipatge de mà -Flexi Plus, Plus o Family Plus- s'han pagar cinc euros, sis si es paga després d'haver reservat el vol.

Volen reduir el temps d'embarcament i els retards

Ryanair justifica la mesura per fer més àgil l'embarcament dels vols i reduir el temps d'espera i els retards. L'alt nivell d'ocupació fa que no hi hagi prou espai per a tots els equipatges a la cabina de l'avió, i això fa que hi hagi retards a l'hora de fer els embarcaments del passatge.

També vol estimular que els seus clients facturin més equipatge. Per això n'ha abaixat el preu i n'ha incrementat el pes permès. La companyia amb seu a Dublín ha reduït 10 euros, fins als 25, el preu de facturació per cada maleta i el pes màxim per aquestes ha augmentat fins als 20 quilos, cinc més dels permesos fins al setembre passat.

La companyia instal·larà nous senyals i mesuradors a les portes d'embarcament dels aeroports on és present, com els de Barcelona-El Prat, Reus o Girona.

L'Associació d'Usuaris del Transport Aeri, ASETRA, considera aquesta nova política d'equipatges un abús.


Resum :

Només els passatgers amb "embarcament prioritari" podran pujar a la cabina una bossa de mà i la maleta (s’han de pagar 5 euros i 6 si es paga després del vol); per a la resta, l'equipatge més gran anirà gratis a la bodega. Si s'incompleixen aquestes condicions, pot suposar un recàrrec de 50 euros per al passatger a la porta d'embarcament. Ryanair es justifica per  volen reduir el temps d'embarcament i els retards perquè sigui molt més àgil i ràpid. 

dilluns, 15 de gener del 2018

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya va caure a mínims el 2017, amb un descens del 23% respecte a l'any anterior, segons les dades recopilades per la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC).
En total, durant el 2018 l'Estat va sol·licitar ofertes per  valor de 218 milions d'euros, quan l'any 2016 van superar ela 283 milions d'euros. En aquests xifra s'inclouen les licitacions d'organismes estatals que tenen ingressos d'explotació propis i en molts casos pagats en part pels usuaris, com són Aena i Enaire, Adif, les autoritats portuàries de Barcelona i de Tarragona, Renfe i Correus.





Segons la CCOC, aquesta xifra de licitació de l'Estat a Catalunya l'any 2017 se situa molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys i "de les expectatives creades per l'anunci dels president del govern espanyol, Mariano Rajoy" quan el passat més de març a Barcelona va anunciar la inversió de 4.200 milions fins el 2020, cosa que va ser batejada com a "pluja de milions".
De fet, la licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya ha caigut any rere any a Catalunya des del 2017, quan pujava a  2.636 milions. Des d'aquell moment, el pitjor any va ser el 2012, quan va baixar a 172,5 milions. La xifra de 218 milions del 2017 és el segon pitjor any des de l'inici de la crisi.
De fet, si s'analitzen les dades de la CCOC, el volum més important d'obra pública licitada per l'Estat es d'Aena, l'empresa semipública cotitzada que gestiona els aeroports, amb 72,5 milions,  El segon lloc l'ocupa el Port de Barcelona, amb 54,8 milions, i el tercer lloc Adif -l'empresa gestora de la infraestructura ferroviària-, amb 36,9 milions. Renfe només va licitar 11 milions, i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, 10 milions.

Impuls de la Generalitat i els ajuntaments

Malgrat les males dades de licitació d'obra pública de l'Estat, el volum del conjunt de les administracions va augmentar un 49%, en passar de 1.130 milions el 2016 a 1.690 milions el 2017. Això va ser possible gràcies a l'impuls inversor de la Generalitat i, sobretot, dels ajuntaments catalans.
Així, el Govern i els seus organismes públics van licitar obres per valor de 426 milions d'euros, xifra que és un 43% superior a la del 2016. El creixement en el cas dels ajuntaments encara va ser més important del 90%, en passar de 549 milions el 201 a quasi 1.046 milions el 2017, quelcom que la CCOC atribueix al cicle electoral, ja que els comicis locals seran el 2019.

Resum:
  • Amb el balanç del 2017, la CCOC (Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya) afirma que aquest any passat, les licitacions (o permisos que dona el govern d'Espanya) d'obres públiques a Catalunya han baixat un 23%.
  • Expliquen que les licitacions estan per sota de la mitjana dels 10 últims anys.
  • El passat mes de Març, Mariano Rajoy va prometre quan va venir a Barcelona que invertiria 4.200 milions d'euros fins al 2020 i això va ser anomenada com a "pluja de milions". Que aquest any hagi estat tan baix en licitacions, fa que la CCOC digui que aquest 2017 ha estat molt per sota de les expectatives creades per la "pluja de milions" de Mariano Rajoy.
  • Les licitacions han caigut any rere any cada cop més, això sempre, comptant només les del Govern Espanyol, si contemplem les dades, podem veure que les de la Generalitat i les dels Ajuntaments pugen. 
  • Les dades de la CCOC (explicant només les inversions d'Espanya a Catalunya) indiquen que Aena (empresa semipública que gestiona els aeroports) es l'empresa que va rebre més licitacions amb 72,5 milions, en segon lloc el Port de Barcelona, amb 54,8 milions, i el tercer lloc Adif (empresa gestora dels trens), amb 36,9 milions. Renfe només va licitar 11 milions, i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, 10 milions. Aquestes dues últimes podem comprovar anant en transport públic o en cotxe per les carreteres que és totalment ínfim i insuficient. 
  • Les dades sobre les inversions de Catalunya en sí mateixa explica que, malgrat les inversions insuficients del Govern d'Espanya, ha aconseguit augmentar gairebé un 50% en el volum de les administracions catalanes, un 43% en licitacions en general i un 90% en el cas concret dels Ajuntaments. 

Enllaç:
https://www.ara.cat/economia/licitacio-dobra-publica-lEstat-Catalunya_0_1943205798.html
Vídeo:


divendres, 12 de gener del 2018

¿Cuántos turistas hay en todo el mundo? 1.322 millones en 2017

¿Cuántos turistas hay en todo el mundo? 1.322 millones en 2017

El número de viajeros creció el pasado ejercicio un 7%, la mayor subida en siete años, según la Organización Mundial del Turismo

Turistas en Paraguay

Un total de 1.322 millones de personas viajaron por el mundo en 2017, lo que representa un 7% más que el año anterior, según los datos que la Organización Mundial del Turismo ha presentado esta mañana en su sede en Madrid. El organismo, dependiente de la ONU, ha destacado especialmente que se trata de la mayor cifra de crecimiento en siete años, gracias a los buenos datos de Europa, sobre todo de la zona mediterránea, y África. A falta de los datos definitivos de 2017, España, con un 9% de crecimiento, ha sido uno de los alumnos aventajados y, a juicio de Zurab Pololikashvili, secretario general de la OMT, la tendencia continuará en 2018, pese a la recuperación de algunos competidores, como Egipto, Turquía, y Túnez. En total, el gasto turístico mundial 2017 ascendió a 1,22 billones de dólares.

Aunque se trata de un mercado ya maduro, Europa ha sido la región del mundo que ha experimentado un mayor crecimiento del turismo en 2017, con un 8% más de llegadas de turistas internacionales, hasta 671 millones de turistas, impulsada, según el Barómetro OMT del Turismo Mundial, por la región Mediterránea, que creció un 13%. España, que ha batido su récord de turistas, con más de 82 millones (a falta de conocer los datos oficiales), pero también Francia, que se recupera tras do años difíciles tras los atentados islamistas de París y Niza en 2015, han contribuido en gran medida al crecimiento turístico europeo.

Tirón de África y Asia

En cuanto al resto del mundo, la OMT destaca el crecimiento turístico de África, también del 8%, manteniendo la tendencia alcista de 2016 y alcanzando los 62 millones de llegadas. La región Asia Pacífico creció un 6% (324 millones de turistas), Oriente Medio un 5% (58 millones) y América un 3% (207 millones).
La organización achaca los buenos resultados a la recuperación económica mundial y a la fuerte demanda de algunos países emergentes. Cita a Brasil y a Rusia como ejemplos de repunte del gasto turístico. Es el octavo año consecutivo, desde 2009, en el de crecimiento del turismo mundial, aunque Pololikashvili ha destacado que 2017 fue el año de mayor crecimiento desde 2010. Según las previsiones de la OMT, el crecimiento se mantendrá en 2018, aunque a tasas más moderadas, de entre en 4 y el 5%.

Resum: 

Els viatgers han augmentat un 7% més que l'any passat. El 2017 hi ha hagut 1.322 milions de viatgers segons l'organització mundial de turisme. L'ONU, ha destacat especialment que es tracta de la major xifra de creixement en set anys. Es tracta d'un mercat ja madur, Europa ha estat la regió del món que ha experimentat major creixement del turisme en 2017. Segons la OTM del Turisme Mundial Espanya ha batut el seu rècord de turistes, amb més de 82 milions. També trobem que França ha millorat després de dos anys durs pels atemptats de París i Niza.

Ara si comparem amb areu del món trobem un creixement turístic a Àfrica arribant a 62 milions d'arribades. L'organització atribueix els bons resultats a la recuperació econòmica mundial i a la forta demanda d'alguns països emergents.

dilluns, 8 de gener del 2018

La Seguretat Social segueix estant malalta



La Seguretat Social segueix estant malalta

La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions d'persones: un guarisme certament espectacular que ja hauria proporcionar-nos una primera idea provisional de quant hauran millorat des de llavors les finances del nostre sistema de pensions.


I, en efecte, si baixem a les xifres d'ingressos per cotitzacions socials comprovarem que aquests han augmentat des 117.000 milions d'euros el 2013 fins, previsiblement, 132.000 milions el 2017: és a dir, 15.000 milions d'euros més per any que han ajudat a compensar l'augment de la despesa en pensions que hem experimentat durant la crisi.



La positiva evolució de l'afiliació durant els últims anys no hauria, però, fer-nos oblidar la crítica situació en la qual inevitablement va a trobar-se la Seguretat Social a les pròximes dècades. En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista. Una ràtio que millora per quart any consecutiu i la més elevada des de 2011. Seguirà creixent? Molt possiblement. Abans que esclatés la crisi el 2007, el sistema va arribar a comptar amb 2,53 treballadors per pensionista, el que proporcionava una molt sòlida base per al pagament de les pensions.



Al cap, cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia. Aquest últim percentatge és el que tècnicament es coneix com a «taxa de substitució» -és a dir, la relació entre els salaris mitjans i les pensions mitjanes de l'economia- i expressa com de decentment viuen els pensionistes en relació amb els treballadors en actiu. Una taxa de substitució propera al 70% se situava ja en aquelles dates entre les més elevades d'Europa i permet que els pensionistes conservin un tren de vida similar al que gaudien quan es trobaven integrats en la força de treball.



Al llarg de les properes dècades, però, l'evolució demogràfica del nostre país ens condemnarà -en el més optimista dels escenaris- al fet que a la relació entre treballadors i pensionistes es redueixi fins 1,34. D'acord amb les previsions que el mateix Govern d'Espanya remet regularment a la Comissió Europea, l'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors. Aquesta ràtio de 1,34 treballadors per pensionista tot just permetrà fer front a una taxa de substitució del 38%, gairebé la meitat que l'actual (la previsió del mateix Executiu és que s'ubiqui entre el 40% i el 50%). En tot cas, molt per sota de l'actual.



Sembla clar que una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a aquell del qual gaudien abans d'abandonar el mercat laboral. I la seva única opció d'evitar tan notable descens en el seu nivell de vida passarà per complementar les pensions públiques de demà amb l'estalvi personal que acumulin avui: així succeeix, per cert, en la major part d'Europa, on la taxa de substitució de les prestacions públiques és molt més baixa que a Espanya i els seus ciutadans estalvien pel seu compte per gaudir d'ingressos més elevats en el futur.



Per desgràcia, cap polític espanyol sembla disposat a admetre clarament l'autèntica situació financera de la Seguretat Social: tots prefereixen fugir d'estudi i traspassar-el problema a les generacions futures. No ens deixem enganyar i comencem a estalviar per al futur. Que els molt bones dades d'afiliacions al sistema actuals no ens facin oblidar els problemes estructurals que continua patint la Seguretat Social.

RESUM

La Seguretat Social segueix estant malalta


La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions de persones.


En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista. 


Cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia.

Al llarg de les pròximes dècades la relació entre treballadors i pensionistes es reduirà fins 1,34. L'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors. 

Una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a la d' aquells que abans van abandonar el mercat laboral. 


LINK

diumenge, 3 de desembre del 2017

El Gobierno saca 3.500 millones de la hucha de las pensiones y agota el préstamo del Tesoro

El Gobierno saca 3.500 millones de la hucha de las pensiones y agota el préstamo del Tesoro








El Gobierno exprime las opciones que tiene para el pago de las pensiones de diciembre, que será doble al incluir una paga extra. Este viernes la Seguridad Social ha sacado 3.586 millones de euros del Fondo de Reserva –la hucha de las pensiones- y ha agotado los 4.206 millones de euros restantes del préstamo de 10.192 millones que el Estado concedió al sistema en los presupuestos.
Con esta disposición que se hará de la ‘hucha’*, quedarán 8.095 millones de euros a 1 de diciembre.
*Hucha: Cantidad de dinero que se tiene guardado o ahorrado. Alcancía.

Se tienen que abonar* 17.470 millones en diciembre
Según ha informado el Ministerio de Empleo y Seguridad Social en un comunicado, la Seguridad Social abonará en diciembre a los pensionistas un total de 17.470 millones de euros por las nóminas ordinaria y extraordinaria de las pensiones más la liquidación del IRPF (Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas) de las mismas.
El Ministerio ha señalado que la financiación de la nómina de las pensiones proviene “principalmente” de la recaudación de cotizaciones del Sistema. Así, de los más de 17.400 millones que desembolsa la Tesorería por la ‘extra’ de diciembre, 7.792 millones proceden de recursos adicionales, repartidos entre la hucha de las pensiones y el préstamo.

*Abonar: Pagar una cantidad de dinero por una cosa que se compra o por un servicio o un trabajo.

En el año se han necesitado 17.292 millones de fuera del sistema
En el conjunto de 2017 se han requerido un total de 17.292 millones de euros de recursos adicionales para afrontar los gastos por pensiones, cifra que se obtiene después de sumar el total del préstamo y los 7.100 millones de euros que se han dispuesto de la conocida como hucha de las pensiones.
El Departamento de Fátima Báñez ha recordado que en el mes de diciembre, al igual que el de julio, la Tesorería General de la Seguridad Social afronta un desembolso “importante”, ya que los beneficiarios de los más de 9,5 millones de pensiones reciben tanto la nómina habitual como la paga extraordinaria de diciembre. Además, a esta cifra hay que añadirle también el pago del IRPF de las pensiones sujetas a este impuesto.




Resum:

La Seguretat Social ha tret 3.586 milions d'euros de a guardiola de pensions. Abans tenien 4.206.000 que restaven del prestec de 10.192.000 que l'Estat va donar al sistema dels pressupostos. L'1 de desembre de tot allò queda 8.095.000.

També s'abonarà als pensionistes per les nomines ordinaries i extraordinaries uns 17.470 milions d'euros. Aquestes nomines provenen de la recaptació de cotitzacions del sistema. Els 7.792.000 venen dels recursos addicionals, entre els prestecs i les pensions.

El Departament de Fátima Báñez, el mes de desembre la Tresoreria General de la Seguritat Social, té un desemborsament important, perquè té els beneficis de més de 9,5 milions de pensions que reben la nòmina i la paga extraordinària de desembre. I cal afegir el pagament de l'IRFF, (Impost sobre la Renda de les persones físiques).




En el año 2016 se predijo esto:














Web de la noticia: http://www.lavanguardia.com/economia/20171201/433332046033/pensiones-hucha-prestamo.html

 
PAOLA CESPEDES




dissabte, 2 de desembre del 2017

Més del 85% dels espanyols es plantejaria viure o treballar fora d'Espanya
http://www.eleconomista.es  2/12/2017 - 10:44




Més del 85% dels espanyols es plantejaria viure o treballar a l'estranger, amb preferència pels Estats Units, Regne Unit, Austràlia, Canadà i Itàlia.


Regne Unit ocupa el segon destí preferit pels espanyols, amb un 18%, tot i el Brexit. No obstant això, el 34% dels 'Millenials' britànics enquestats considera que el Brexit empitjorarà les seves condicions laborals i el 94% es plantejaria viure fora del Regne Unit.


Entre els motius més recurrents pels espanyols, el 50% afirma voler experimentar una altra cultura, el 40% busca millors oportunitats laborals i el 40% més gran qualitat de vida.


Gràcies als avenços tecnològics, el 60% afirma sentir-se més segur a l'hora de canviar de país i el 46% indica que les noves eines faciliten el contacte amb familiars i amics.


Entre els enquestats, un 20% diu haver tornat a Espanya després de residir a l'estranger, dels quals el 46% justifica el seu retorn per trobar a faltar a éssers estimats i un 27% trobava a faltar la vida al seu país d'origen.



RESUM:

  • Més del 85% dels espanyols es plantejaria viure o treballar a l'estranger, amb preferència pels Estats Units, Regne Unit, Austràlia, Canadà i Itàlia.
  • Regne Unit és el segon destí preferit pels espanyols, però com es considera que el Brexit empitjorarà, el 94% d’aquests es consideraran viure fora del Regne Unit.
  • La meitat dels espanyol diu que vol anar-se’n fora a viure per experimentar una nova cultura, però la resta busquen millors oportunitats laborals i més qualitat de vida. 
  • Gràcies als avenços tecnològics i les noves eines de comunicació la població es sent més segura per canviar de país, tot i que un gran percentatge d’aquest tornen a Espanya.
  • Per lo tant, si un percentatge tant alt d’habitants se’n va a viure fora d’Espanya, l’economia d’aquesta baixaria.


VÍDEO:



                                                                                                     Hannah Arrojo 1rB

dimarts, 28 de novembre del 2017

Las familias vascas se ahorrarán 79 euros anuales

Las familias vascas con hipotecas a interés variable que deban revisar su cuota en estos días ahorrarán más de 79 euros anuales con el nuevo mínimo histórico del -0,18 % que alcanzó el euríbor en octubre, lo que sitúa esta comunidad como la tercera que más se beneficiará por detrás de Baleares (92 euros) y Madrid (91).
El euríbor a doce meses, el indicador más usado para el cálculo de las hipotecas en España, cerró el mes pasado en el -0,18 % y acumula ya 21 meses consecutivos en negativo, lo que hará que, en términos generales, las cuotas de estos créditos bajen cerca de 66 euros anuales de media.
A pesar de este registro mensual negativo, los clientes no recibirán dinero por su préstamo, ya que los bancos suman al euríbor del mes de referencia un diferencial, es decir, una cantidad adicional, para calcular los pagos.
Si a la tasa media de septiembre de este año (-0,18 %) se le suma un punto, el interés final será realmente del 0,82 %, del mismo modo que si al euríbor de hace un año (-0,069 %) se le añadiera ese mismo incremento, alcanzaría el 0,931%.
En España, el diferencial más bajo al que se ha vendido de forma general una hipoteca ha sido de 0,17 puntos, por lo que, si las cláusulas de ese préstamo lo permiten, sus intereses serían negativos una vez aplicado el diferencial.
Según los datos del Instituto Nacional de Estadística (INE) de octubre de 2016, el importe medio de una hipoteca para la compra de vivienda en España era de 110.035 euros, con lo que, aplicado el último euríbor más el diferencial de un punto, la cuota de un préstamo a 25 años se reduciría a 405,79 euros, frente a los 411,26 euros de hace un año.
Hace un año, la tasa media del euríbor era del -0,069%, frente al -0,18% de octubre de 2017, y el interés aplicado una vez sumado el diferencial era del 0,931%, frente al 0,82% actual.
Esta diferencia ayudará a reducir la hipoteca media en España en 5,47 euros al mes y 65,64 euros anuales.
Si los datos se analizan por comunidades autónomas, el importe medio de las hipotecas oscila desde los 153.658 euros en Baleares, el más elevado, a los 71.502 euros de Canarias, el más bajo.
En el País Vasco el importe medio es de 132.493 euros, también el tercero más abultado por detrás del de Baleares y el de Madrid (152.079 euros).
De este modo, los hipotecados de Baleares serán los principales beneficiados, ya que pasarán de pagar una media de 574,3 euros al mes a 566,66 euros, con lo que el ahorro todos los meses será de 7,64 euros, lo que se traduce en 91,66 euros al año.
En Madrid, el ahorro anual será de 90,72 euros; en País Vasco, de 79,04 euros (6,59 al mes); y en Cataluña, de 75,44 euros.
Por debajo de estas cantidades se sitúan Aragón (62,78 euros), Cantabria (62,48), Galicia (61,27), Navarra (59,71), Andalucía (56,02), Castilla-La Mancha (53,99), Asturias (51,74), Comunidad Valenciana (50,59), La Rioja (49,27), Castilla y León (47,14), Murcia (46,97), Extremadura (44,13) y Canarias (42,65).

España se enfrenta a multas millonarias tras reducir la inversión hídrica en hasta un 90%

El campo sufre una sequía que también amenaza al sector alimentario, al turismo y a la industria. No llueve, pero tampoco se invierte en agua. España se enfrenta a multas millonarias tras reducir la inversión hídrica un 90%
En 2015, antes de que la sequía financiera que ha copado la agenda política de los últimos 10 años se replegara, otra sequía, la meteorológica, empezaba a amarillear el paisaje de España. La escasez de agua es un problema estructural de nuestro país que se ve agravado cíclicamente por la falta de lluvias y siempre daña al medio rural antes de colarse entre las preocupaciones de la sociedad urbana y, por extensión, del Gobierno. La falta de lluvia lleva ya un año y medio haciendo mella en nuestro sector agrícola (que representa el 2,5% del PIB) y empieza a afectar a la industria, al turismo y al bolsillo de los hogares por el encarecimiento del recibo de la luz y por la amenaza de que, si nada cambia, en 2018 se puedan imponer restricciones al consumo de agua.
En las cuencas del Segura y el Júcar, la sequía fue declarada hace tres años. Pero poco a poco, la falta de agua ha ido afectando a otras zonas que no están acostumbradas a lidiar con la escasez hídrica, como la cuenca delDuero, donde las precipitaciones han caído un 30% en 2017 frente a la media desde 1981. La España verde -Galicia, Asturias o Cantabria- también sufre esa falta de precipitaciones con repercusiones económicas en su medio rural.

«Ahora que se habla de la amenaza de restricciones de agua en 2018, la población urbana empieza a preocuparse, pero en el campo llevamos en este estado de ánimo al menos un año y medio», reconoce a este periódico un portavoz de los servicios técnicos de Asaja. No hay una estimación clara de a cuánto pueden ascender las pérdidas sufridas por la agricultura en los últimos meses, pero algunas fuentes las elevan a 2.500 millones de euros. Agroseguro (que agrupa a las aseguradoras para dar cobertura a un sector tan vulnerable a las catástrofes climatológicas como es el agrario) estima que el coste que tendrá que afrontar para el pago de las indemnizaciones por las pérdidas agrícolas alcanza ya los 732 millones de euros. El Gobierno subvenciona las pólizas de los agricultores con 211,4 millones de euros anuales, pero según pasan los días sin lluvia hay más voces que reclaman más ayudas estatales para paliar los daños.
Por número de hectáreas, los cultivos herbáceos (trigo, cebada y avena)son los más afectados tras registrar este año la segunda peor cosecha de los últimos 12 años, según Asaja. El miedo es que la situación se repita o incluso empeore en 2018. La falta de lluvia ha impedido sembrar hasta la fecha y los agricultores miran al cielo por si cae agua y pueden recuperar el tiempo perdido gracias a las técnicas mecanizadas que agilizan la siembra. Pero la esperanza es pequeña.Si en noviembre no llueve, la estadística dice que será difícil que lo haga en los meses siguientes.


El precio del pan y otros productos básicos que consumen los ciudadanos se ha mantenido, pero gracias a las importaciones.Así, los agricultores son los únicos que han notado la crisis. «La producción de trigo es global y en los mercados internacionales las materias primas agrícolas han experimentado una revalorización muy pequeña, e incluso alguna pérdida, en lo que va de año», explica el analista económico, Juan Ignacio Crespo.

La uva también ha sido víctima este año de una vendimia corta, de buena calidad, según los expertos, pero con una caída en la colecta que en algunas regiones alcanza el 40%, lo que podría encarecer el precio del vino. Una situación preocupante que comparten los productores de aceite de oliva en plena época de recolección de la aceituna. La producción alcanzará 1,1 millones de toneladas en 2017, frente a las 1,38 millones del año anterior, y desde Asaja se advierte de que esa cantidad podría ser incluso inferior si sigue sin llover. En este caso, España sí es líder en producción y el aceite de oliva se ha encarecido en el supermercado de forma importante en los últimos tiempos. A la merma de las cosechas se une el aumento de la demanda del aceite made inSpain por la mayor actividad exportadora de este sector.
La huerta mediterránea también sufre la sequía por la falta de agua en la cabecera del Tajo para abastecer el trasvase al Segura y regar las plantaciones del Levante, lo que ya ha generado protestas contra el Gobierno de los regantes locales que advierten de que esta sequía es la peor en décadas.
Casi en peor situación que la agricultura se encuentra la ganadería extensiva en regiones como La Rioja, Navarra o Galicia. La ausencia de lluvia ha dejado sin pastos para comer al ganado, que tampoco puede beber en los manantiales o charcas. Asumir el coste de la alimentación y abrevar las reses es un gasto importante para los ganaderos, en su mayoría autónomos que viven aislados en zonas remotas.Esto pronto se traducirá en una reducción del número de cabañas, lo que hace augurar a los expertos que una vez más, esta sequía va a acelerar la despoblación de las zonas más áridas.
La falta de agua genera tal nerviosismo que algunas asociaciones que representan a los agricultores miran con recelo los consumos que desde otros sectores, como el eléctrico, se está haciendo del agua.
La factura de la luz es, precisamente, una de las afectadas por la sequía, puesto que la producción de energía hidráulica y eólica -más baratas que otras fuentes- está bajo mínimos por falta de precipitaciones y viento. Su caída en la generación eléctrica ya se ha trasladado a la factura de los consumidores medios (aquellos que tienen la tarifa de último recurso) con un encarecimiento entre enero y octubre de este año del 12% en la luz y de hasta el 4,5% en el gas.
La tensión que se vive en el campo es un revés para la industria alimentaria española, la quinta de la UE por valor de ventas con un 7,5% del total, según datos del Ministerio de Agricultura.Y aunque otros sectores, como el turismo, aún no han notado esta crisis que empezó siendo meteorológica y ya es hidrológica, si la ausencia de precipitaciones se mantiene en el tiempo, las restricciones de agua podrían afectar a los turistas que el próximo año visiten nuestro país.
«El turismo representa el 12%del PIB español y es uno de los motores de nuestro empleo. España recibió en 2016 cerca de 75 millones de visitantes extranjeros y se espera que en 2017 la cifra ronde los 80 millones. Los turistas se concentran en el Mediterráneo, el Golfo de Cádiz y los archipiélagos -justo las zonas de mayor estrés hídrico- y lo hacen entre mayo y septiembre, conviviendo en julio y agosto con los nacionales.«Son las épocas de menor disponibilidad de agua», alerta el director académico del Foro de la Economía del Agua y coordinador de Economía del Agua de IMDEA, Gonzalo de la Cámara.
Junto al turismo, la industria también tiene motivos para preocuparse.El aumento de productividad que con tanto esfuerzo ha registrado en los últimos años gracias a una dura contención salarial y reestructuración podría verse contrarrestado ahora por el encarecimiento de la factura energética e incluso un potencial recorte del suministro de agua el próximo año.
LA RED PIERDE AGUA
La falta de agua no se debe sólo a la falta de lluvias. Según datos de Seopan, España pierde un 26% de agua como consecuencia de su deficiente red de distribución.La mala gestión hídrica empeora las consecuencias de la sequía.



Un caso paradigmático es el de la agricultura, un sector con un peso relativamente pequeño en nuestro PIB que, sin embargo, consume el 70% de nuestro agua. «Dentro del sector, el 90% del agua de riego que se utiliza genera el 10% del valor añadido bruto de la agricultura. Y, al revés, el 10% del agua genera el 90% de valor. Convive una agricultura altamente eficiente en el uso de agua con otra que no lo es», explica de la Cámara, que emplea el ejemplo para hacer una llamada a la reflexión y no para demonizar a esa agricultura poco eficiente que contribuye a frenar la despoblación de las zonas más remotas de España.
FALTA DE PREVISIÓN
Aunque el cambio climático no ayuda, buena parte del paisaje español siempre ha sido árido y sequías como la actual son cíclicas. La pregunta es si en los últimos años no se podría haber hecho algo para paliar los efectos de un problema recurrente como es la falta de agua.Y en la respuesta se esconde el estremecedor recorte que ha sufrido en este tiempo la inversión pública en las infraestructuras de un recurso tan necesario para la población. De 2007 a 2016, los PGE han recortado en un 90%, hasta 346 millones de euros, el presupuesto para licitar obras hidráulicas nuevas, mientras que el dinero público dedicado al mantenimiento de las infraestructuras hidráulicas existentes ha caído otro 42%, hasta 611 millones.En ejercicios como 2016, a la caída de las cifras se unió el hecho de que sólo se ejecutara el 40% de los 959 millones presupuestados.
«Desde que se inició la consolidación fiscal en 2010, hemos asistido a una reducción sistemática del volumen de inversión pública en todo tipo de infraestructuras, pero las hidráulicas han sido las que más se han resentido», lamenta el presidente de Seopan, Julián Núñez.
Las comunidades autónomas también han aplicado recortes en esta materia, siendo Andalucía, Valencia, Extremadura, Castilla y León y Madrid, por este orden, las regiones que más necesitan inversiones en agua.
Un informe elaborado por la ingeniería Sener estimaba que España tiene que invertir 12.013 millones de euros (2016-2021) para acometer un total de 510 actuaciones urgentes en infraestructuras del agua. Se trata de trabajos que ya están contemplados en los Planes Hidrológicos de Cuenca, pero que están a la espera de recibir un impulso definitivo. «Hay fórmulas de cooperación público-privadas que podrían funcionar para poner en marcha muchos de esos proyectos, pero falta determinación de las administraciones», afirma Núñez.
Llama la atención que aunque más del 72% de la superficie de España está en situación de estrés hídrico severo, nuestro país invierte en infraestructuras para el agua un 56% menos que la media de Francia, Alemania, Reino Unido e Italia.En concreto, sólo el 0,11% del PIB, según un informe que elaboró la consultora A.T. Kearney por encargo de Seopan.
Como consecuencia de esa falta de atención a la política hídrica, España se enfrenta a sanciones millonarias de la UE por incumplimientos en materia de agua. En noviembre de 2016, el Tribunal de Justicia de la UE condenó a este país al pago de una multa de 46,5 millones de euros, más 171.217 euros diarios, por incumplir la Directiva sobre tratamiento de aguas residuales urbanas en 17 aglomeraciones -repartidas entre Andalucía (8), Asturias(2), Galicia (3),Comunidad Valenciana (3) y Canarias (2)- donde viven 1,4 millones de personas. Una sanción que será reclamada en 2018 por la Comisión Europea. Pero además de esa multa, existen otros más de 90 procedimientos abiertos contra España por incumplimiento de las directivas comunitarias en materia de agua.
«No se ha tomado conciencia de la situación. El Pacto Nacional del Agua era un punto de partida, pero no vemos avances», reconoce Núñez.
En esta misma dirección, el coordinador de Economía del Agua de IMDEA lamenta que el agua se aborde «como un problema sectorial que afecta a la vivienda, a la energía hidroeléctrica, la agricultura, etc. y se suela tratar como un asunto de bajo perfil, como si fuera un tema medioambiental menor, cuando España es un país con condiciones de aridez y semiaridez y la falta de agua es un limitante para su desarrollo». De la Cámara insiste en la idea de que «cuando empiece a llover no acabará la sequía, porque la escasez de agua es estructural».

RESUM:
Aquesta notícia tracta sobre el problema que hi ha actualment amb la poca pluja que esta havent i per tant totes les conseqüències que està provocant a nivell agrícola, a nivell econòmic i els problemes que poden originar a la llar.
Aquest són múltiples  i això també provoca problemes ja que és una falta de previsió de l'estat i això fara que Espanya tingui problemes a nivell econòmics

URL:
http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/11/26/5a1889ae46163f981e8b456e.html 

L'atur a Catalunya augmenta en 4.848 persones el gener

La xifra de parats registrats a Catalunya el mes de gener ha pujat en 4.848 personas, la qual cosa suposa un increment de l'1,16%, per ...