dimecres, 20 de setembre del 2017

Impost sobre les begudes ensucrades


L'impost sobre les begudes ensucrades:
El gravamen, que pagarà el consumidor, penalitza els productes més barats

L'impost català de begudes ensucrades entrarà en vigor aquest 1 de maig, un mes més tard del previst, a través d'un decret llei aprovat dimecres al Parlament. L'impost té dos tipus de gravamen: de 8 cèntims per litre o de 12 cèntims, segons la quantitat de sucre que contingui la beguda. A més, és obligatori que el preu es faci repercutir en el consumidor final, ja que el seu objectiu és desincentivar el consum excessiu d'aquests productes.
L'Aecoc, l'associació d'empreses de fabricants i distribuïdors, ha assegurat en un comunicat que, depenent del valor del producte i del percentatge de sucre que continguin les begudes, l'impost pot suposar una pujada d'entre el 8% i el 50% del preu del producte.
Potser hi haurà algun cas en què el preu pugi un 50% però, segons els càlculs fets per l'ARA en funció dels preus de mercat el novembre passat –quan es va anunciar l'impost–, les pujades més aviat oscil·laran entre el 7% (en el cas d'una llauna de la marca Coca-Cola) i més del 20% (si adquirim un suc de taronja de marca blanca).





Resum: 
El passat mes de maig va entrar en vigor una llei que consisteix en un impost català sobre les begudes ensucrades, l'impost té dos tipus de gravamen: de 8 cèntims per litre o 12 cèntims això depèn de la quantitat de sucre que contingui la beguda. També depenen del valor del producte i el percentatge de sucre, depenent d'aquests criteris l'impost pot suposar una pujada d'entre el 8% i el 50% del preu del producte, una Coca-Cola pot arriba a pujar un 7% en canvi si comprem un suc de taronja de marca blanca potarribar a pujar un 20%, ja que als productes més barats seran els més penalitzats amb un increment al preu que no serà proporcional és a dir que té un recàrrec fix. Així dons les begudes que no són ensucrades o ‘light’seran més barates que la versió amb sucre (La Coca-Cola Zero serà més barata que la Coca-Cola) 

La previsió d'ingressos de la Generalitat amb aquest nou tribut és la recaptació de 41,3 milions d'euros anuals, en dos anys uns 70 milions d'euros. Com aquest any la mesura ha sortit al mes de maig és preveu un ingrés d’uns 31 milions d'euros.

El vicepresident Oriol Junqueras va recordar que la Generalitat a posat aquestes mesures per incentivar un canvi en els hàbits de consum.

Tot això va general un malestar a la companya de Coca-Cola, ja que l'impost el qualificat com discriminatori.

diumenge, 17 de setembre del 2017

Taxa als gegants d'internet - Albert Gatius

Taxa als gegants d’internet

El govern impulsa la creació d’un impost europeu per a Google, Apple, Facebook i Amazon

El seu objectiu és posar fi als privilegis fiscals de les multinacionals

Deu països de la UE aproven la iniciativa

Posar fi als privilegis fiscals dels gegants d’internet, que pràcticament no paguen impostos a Europa. El ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, s’ha marcat aquest objectiu, que ja era present en el programa electoral del president Emmanuel Macron. Durant el consell dels ministres d’Economia de la UE (Ecofin), que es va celebrar ahir i abans-d’ahir a Tallinn, Le Maire va proposar als seus homòlegs la creació d’un impost europeu per als GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon). “Ningú pot admetre que una petita empresa francesa pagui els seus impostos fins a l’últim cèntim i que els gegants d’internet no paguin quasi res a França, tot i que gairebé tots els francesos consumeixen els seus productes”, va dir Le Maire per justificar aquesta taxa amb què pretén igualar les contribucions fiscals dels GAFA amb les de la resta d’empreses. Deu països donen suport a aquesta iniciativa, entre els quals hi ha Alemanya, Itàlia, l’Estat espanyol i Estònia, que exerceix actualment la presidència rotatòria de la Unió Europea.
Què és el que proposen Le Maire i els seus homòlegs europeus? La seva solució consisteix a crear un tribut en funció dels ingressos dels gegants d’internet país per país en lloc de fiscalitzar els beneficis, com se sol fer amb l’impost de societats. D’aquesta manera, esperen evitar que les multinacionals –la majoria nord-americanes– continuïn utilitzant tècniques d’optimització fiscal per reduir al màxim els seus impostos. Un bon exemple dels privilegis fiscals dels GAFA és Airbnb. Aquesta plataforma només va pagar l’any passat 100.000 euros al fisc francès, tot i que més de 10 milions de francesos la van utilitzar.
Convèncer Irlanda i Luxemburg
Malgrat els evidents avantatges fiscals dels gegants d’internet, no tots els països de la UE comparteixen la necessitat de crear una taxa especial. “Resultarà força complicat que tots els estats acceptin aquesta mesura”, explica Eric Vernier, professor de finances a l’escola de negocis de La Rochelle i autor de l’obra Techniques de blanchiment. Aquest expert en frau fiscal tem que s’hi oposin països com ara Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, on tenen la seu europea Google i Apple, entre altres multinacionals, amb unes condicions fiscals molt avantatjoses.
“El govern irlandès ha modificat la seva posició sobre aquest tema”, defensen fonts del Ministeri d’Economia francès. L’objectiu de París és aconseguir un acord entre els estats a finals de setembre i que la Comissió Europea faci una proposició legislativa a finals d’aquest any o a principis del 2018. Malgrat la rapidesa amb què França vol impulsar aquest nou impost, el projecte encara resulta poc concret. El govern francès no ha detallat quin seria el percentatge impositiu de la taxa ni quines empreses l’haurien de pagar. “La nostra idea és que no afecti les start-ups del sector digital”, afirma el Ministeri d’Economia.
A més, la Comissió Europea ha rebut amb poc entusiasme la proposta francesa. Després de l’escàndol del LuxLeaks el novembre del 2014, ha incrementat els esforços per combatre el dúmping fiscal a tot Europa i ha impulsat una directiva per homogeneïtzar els impostos de societats de tots els estats comunitaris. “En lloc de crear una taxa especial, l’objectiu hauria de ser igualar la fiscalitat dels estats membres. Fa 40 anys que esperem que es faci realitat l’harmonització fiscal europea”, assegura Vernier.
L'econòmic 17/9/2017


Resum:

Les empreses que es mouen en el món en línia no paguen els mateixos impostos que les empreses que són físiques al complet. Aquests se'n aprofitaven molt de no haver de pagar aquests impostos i a sobre reben un benefici major en base al producte. El ministre d'economia françés Bruno Le Maire vol posar fi a aquest món idíl·lic tal com constava al programa d' Emmanuel Macron. En l'última reunió Le Maire proposa als seus homólegs la creació d'un impost per les empreses GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon).


“Ningú pot admetre que una petita empresa francesa pagui els seus impostos fins a l’últim cèntim i que els gegants d’internet no paguin quasi res a França, tot i que gairebé tots els francesos consumeixen els seus productes”


Aquesta proposta la recolzen ja 10 països europeus com ara Itàlia, Alemanya, Espanya, Estónia ...
Això sí ,no tots els països no hi estan d'acord com per e exemple Irlanda ,Luxemburg i els Països Baixos tenen la seu Europea d'Apple i Google amb unes condicions Fiscals molt bones. Tot i això la proposta no es vol alçar amb tanta força, ja que les bases d'aquest impost estàn poc detallades i el percentatge de la taxa no s'ha definit.

“En lloc de crear una taxa especial, l’objectiu hauria de ser igualar la fiscalitat dels estats membres. Fa 40 anys que esperem que es faci realitat l’harmonització fiscal europea”, assegura Vernier (professor de finances a l’escola de negocis de La Rochelle i autor de l’obra Techniques de blanchiment).


L'atur a Catalunya augmenta en 4.848 persones el gener

La xifra de parats registrats a Catalunya el mes de gener ha pujat en 4.848 personas, la qual cosa suposa un increment de l'1,16%, per ...