L'atur a Catalunya augmenta en 4.848 persones el gener

La xifra de parats registrats a Catalunya el mes de gener ha pujat en 4.848 personas, la qual cosa suposa un increment de l'1,16%, per sota del creixement percentual de l'estat espanyol que ha vist com la desocupació mensual ha augmentat l'1,87%, set dècimes més que a Catalunya, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La xifra total de desocupats al país se situa ara en 422.866.

Aquest augment de l'atur a Catalunya és el més alt en aquest mes des del 2015, quan la desocupació va créixer de 6.821 persones. L'augment de la desocupació al gener s'han concentrat especialment en el sector serveis per la fi dels contractes temporals subscrits per fer front a les campanyes comercials de l'última part de l'any.

En comparació amb el mateix mes de l'any passat, la xifra d'aturats registrats s'ha reduït 31.057 personas, la qual cosa significa una caiguda del 6,84%. En relació a altres comunitats autònomes, Catalunya és la tercera amb una disminució major en termes absoluts respecte gener de 2017, només superada per Andalusia i la comunitat de Madrid.

En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.



RESUM:

Segons el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, l'atur a Catalunya ha augmentat en 4.484 persones aquest més de gener, un 1,16% per sota de l'Estat Espanyol. Tot i així, s'ha de dir que aquest increment ha sigut el més alt desde 2015. 
Aquest augment és degut al sector dels serveis, pels contractes de fi temporals a les campanyes comercial de les compres de fi d'any.
En comparació en els altres anys l'atur ha caigut un 6,84%, nombran a Catalunya com a la tercera comunitat amb disminucions majors respecte el gener de l'any passat, les altres dos comunitats amb disminucions han sigut Andalusia i la Comunitat de Madrid.
En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.

La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

És ben conegut que tenir fills tendeix a afectar les carreres professionals de les dones i, en canvi, no té conseqüències sobre les dels homes. Nombrosos estudis han mostrat que, com a grup, tenir fills penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos, un efecte anomenat la penalització del fill. Un ample ventall de decisions individuals provoca aquests efectes. Algunes dones treballen menys hores, o cap, quan els seus fills són petits. D’altres canvien a feines que són més aptes per conciliar la vida laboral i la familiar però que estan més mal pagades. En resum, hi ha una variació substancial en la dimensió de la pèrdua d’ingressos, que va des del 0% fins al 100% (això últim quan les dones deixen de treballar completament).

Un nou estudi acadèmic ha revelat un interessant factor que ajuda a saber si es reduiran més o menys els ingressos d’una dona un cop tingui fills: l’opció escollida durant la seva infantesa per la seva pròpia mare. Els autors de l’estudi, Henrik Kleven, de la Universitat de Princeton; Camille Landais, de la London School of Economics, i Jakob Soogard, del ministeri danès d’Hisenda, van utilitzar dades de Dinamarca que cobreixen tota la població del país per generacions. Van definir la penalització del fill com la quantitat dels ingressos que les dones van perdre respecte als homes després de la maternitat.

Entre el 1980 i el 2013, el càstig a llarg termini va ser de prop del 20%. Com que la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir durant aquest termini, el 2013 el càstig per tenir fills representava gairebé la totalitat d’aquesta diferència. Abans de ser mares, la remuneració salarial de les dones segueix més o menys el mateix ritme que la dels homes. Només quan tenen fills les seves trajectòries econòmiques comencen a canviar.

Quan els investigadors van explorar les causes potencials d’aquest fenomen, es van adonar que les dones que creixien en famílies en què les mares treballaven molt respecte al pare tendien a patir càstigs relativament petits. A la inversa, aquells que van créixer amb mares que eren a casa eren més propensos a renunciar a les seves carreres. És revelador que els patrons de treball dels sogres d’aquestes mateixes dones no influïssin sobre les preferències que les seves parelles s’havien pogut formar durant la infantesa.

Tot això és una lliçó per a aquelles mares que volen que les seves filles se saltin la bretxa salarial de gènere. Els seus desitjos tenen més possibilitats de convertir-se en una realitat si prediquen amb l’exemple quan les seves filles són petites.

Resum

• Molts estudis han demostrat que tenir fills, per norma general, penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos. Això s'anomena la penalització del fill.
• Normalment, si no redueixen les hores de treball el que fan és canviar de treball a un altre que li faci conciliar millor la seva vida laboral amb la maternitat.
• Abans de ser mares més o menys la remuneració salarial és la mateixa entre homes i dones però és després de la maternitat que aquesta diferència salarial augmenta.
• Un nou estudi ha revelat que un factor que determina aquesta baixada d'ingressos és l'opció escollida a la infantesa per la seva pròpia mare.
• A l'estudi les dones que han crescut en un ambient on la seva mare treballava molt respecte al pare a la seva edat adulta han patit un petit càstig a la maternitat en comparació amb les altres dones.
• És per això que les dones que vulguin que les seves filles se saltin aquesta bretxa salarial de gènere han de predicar amb l'exemple.

Enllaç

https://www.ara.cat/economia/bretxa-salarial-genere-comenca-infantesa_0_1955804404.html

Vídeo