L'atur a Catalunya augmenta en 4.848 persones el gener

La xifra de parats registrats a Catalunya el mes de gener ha pujat en 4.848 personas, la qual cosa suposa un increment de l'1,16%, per sota del creixement percentual de l'estat espanyol que ha vist com la desocupació mensual ha augmentat l'1,87%, set dècimes més que a Catalunya, segons ha informat aquest divendres el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La xifra total de desocupats al país se situa ara en 422.866.

Aquest augment de l'atur a Catalunya és el més alt en aquest mes des del 2015, quan la desocupació va créixer de 6.821 persones. L'augment de la desocupació al gener s'han concentrat especialment en el sector serveis per la fi dels contractes temporals subscrits per fer front a les campanyes comercials de l'última part de l'any.

En comparació amb el mateix mes de l'any passat, la xifra d'aturats registrats s'ha reduït 31.057 personas, la qual cosa significa una caiguda del 6,84%. En relació a altres comunitats autònomes, Catalunya és la tercera amb una disminució major en termes absoluts respecte gener de 2017, només superada per Andalusia i la comunitat de Madrid.

En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.



RESUM:

Segons el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, l'atur a Catalunya ha augmentat en 4.484 persones aquest més de gener, un 1,16% per sota de l'Estat Espanyol. Tot i així, s'ha de dir que aquest increment ha sigut el més alt desde 2015. 
Aquest augment és degut al sector dels serveis, pels contractes de fi temporals a les campanyes comercial de les compres de fi d'any.
En comparació en els altres anys l'atur ha caigut un 6,84%, nombran a Catalunya com a la tercera comunitat amb disminucions majors respecte el gener de l'any passat, les altres dos comunitats amb disminucions han sigut Andalusia i la Comunitat de Madrid.
En el conjunt de l'Estat, la xifra d'aturats registrats ha augmentat el gener en 63.747 persones en relació al mes anterior (+1,87%), i la xifra total de desocupats se situa en 3.476.528 persones.

La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

És ben conegut que tenir fills tendeix a afectar les carreres professionals de les dones i, en canvi, no té conseqüències sobre les dels homes. Nombrosos estudis han mostrat que, com a grup, tenir fills penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos, un efecte anomenat la penalització del fill. Un ample ventall de decisions individuals provoca aquests efectes. Algunes dones treballen menys hores, o cap, quan els seus fills són petits. D’altres canvien a feines que són més aptes per conciliar la vida laboral i la familiar però que estan més mal pagades. En resum, hi ha una variació substancial en la dimensió de la pèrdua d’ingressos, que va des del 0% fins al 100% (això últim quan les dones deixen de treballar completament).

Un nou estudi acadèmic ha revelat un interessant factor que ajuda a saber si es reduiran més o menys els ingressos d’una dona un cop tingui fills: l’opció escollida durant la seva infantesa per la seva pròpia mare. Els autors de l’estudi, Henrik Kleven, de la Universitat de Princeton; Camille Landais, de la London School of Economics, i Jakob Soogard, del ministeri danès d’Hisenda, van utilitzar dades de Dinamarca que cobreixen tota la població del país per generacions. Van definir la penalització del fill com la quantitat dels ingressos que les dones van perdre respecte als homes després de la maternitat.

Entre el 1980 i el 2013, el càstig a llarg termini va ser de prop del 20%. Com que la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir durant aquest termini, el 2013 el càstig per tenir fills representava gairebé la totalitat d’aquesta diferència. Abans de ser mares, la remuneració salarial de les dones segueix més o menys el mateix ritme que la dels homes. Només quan tenen fills les seves trajectòries econòmiques comencen a canviar.

Quan els investigadors van explorar les causes potencials d’aquest fenomen, es van adonar que les dones que creixien en famílies en què les mares treballaven molt respecte al pare tendien a patir càstigs relativament petits. A la inversa, aquells que van créixer amb mares que eren a casa eren més propensos a renunciar a les seves carreres. És revelador que els patrons de treball dels sogres d’aquestes mateixes dones no influïssin sobre les preferències que les seves parelles s’havien pogut formar durant la infantesa.

Tot això és una lliçó per a aquelles mares que volen que les seves filles se saltin la bretxa salarial de gènere. Els seus desitjos tenen més possibilitats de convertir-se en una realitat si prediquen amb l’exemple quan les seves filles són petites.

Resum

• Molts estudis han demostrat que tenir fills, per norma general, penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos. Això s'anomena la penalització del fill.
• Normalment, si no redueixen les hores de treball el que fan és canviar de treball a un altre que li faci conciliar millor la seva vida laboral amb la maternitat.
• Abans de ser mares més o menys la remuneració salarial és la mateixa entre homes i dones però és després de la maternitat que aquesta diferència salarial augmenta.
• Un nou estudi ha revelat que un factor que determina aquesta baixada d'ingressos és l'opció escollida a la infantesa per la seva pròpia mare.
• A l'estudi les dones que han crescut en un ambient on la seva mare treballava molt respecte al pare a la seva edat adulta han patit un petit càstig a la maternitat en comparació amb les altres dones.
• És per això que les dones que vulguin que les seves filles se saltin aquesta bretxa salarial de gènere han de predicar amb l'exemple.

Enllaç

https://www.ara.cat/economia/bretxa-salarial-genere-comenca-infantesa_0_1955804404.html

Vídeo

Nova política d'equipatge de Ryanair: cobrarà per pujar la maleta a la cabina

A partir d'aquest dilluns RYANAIR canvia les normes dels equipatges, tal com ja va anunciar al setembre. Només podran pujar a la cabina dos embalums, una maleta petita i una bossa de mà, els passatgers que hagin tret la targeta d'"embarcament prioritari".

La resta només podrà entrar amb la bossa de mà a l'avió. Si porten un equipatge més gran, l'hauran de deixar a la porta d'embarcament i viatjarà a la bodega. Ho farà sense cost, però el passatger haurà d'esperar, quan arribi, que surti per la cinta d'equipatges.

La companyia limita les bosses petites que es deixaran pujar a l'avió a una mida màxima de 35 x 20 x 20 cm. Per a les maletes petites les mides màximes són 55 x 40 x 20. Si s'incompleixen aquestes condicions, pot suposar un recàrrec de 50 euros per al passatger a la porta d'embarcament.

Per obtenir la targeta de prioritat i dues peces d'equipatge de mà -Flexi Plus, Plus o Family Plus- s'han pagar cinc euros, sis si es paga després d'haver reservat el vol.

Volen reduir el temps d'embarcament i els retards

Ryanair justifica la mesura per fer més àgil l'embarcament dels vols i reduir el temps d'espera i els retards. L'alt nivell d'ocupació fa que no hi hagi prou espai per a tots els equipatges a la cabina de l'avió, i això fa que hi hagi retards a l'hora de fer els embarcaments del passatge.

També vol estimular que els seus clients facturin més equipatge. Per això n'ha abaixat el preu i n'ha incrementat el pes permès. La companyia amb seu a Dublín ha reduït 10 euros, fins als 25, el preu de facturació per cada maleta i el pes màxim per aquestes ha augmentat fins als 20 quilos, cinc més dels permesos fins al setembre passat.

La companyia instal·larà nous senyals i mesuradors a les portes d'embarcament dels aeroports on és present, com els de Barcelona-El Prat, Reus o Girona.

L'Associació d'Usuaris del Transport Aeri, ASETRA, considera aquesta nova política d'equipatges un abús.

Resum :

Només els passatgers amb "embarcament prioritari" podran pujar a la cabina una bossa de mà i la maleta (s’han de pagar 5 euros i 6 si es paga després del vol); per a la resta, l'equipatge més gran anirà gratis a la bodega. Si s'incompleixen aquestes condicions, pot suposar un recàrrec de 50 euros per al passatger a la porta d'embarcament. Ryanair es justifica per  volen reduir el temps d'embarcament i els retards perquè sigui molt més àgil i ràpid. 

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya va caure a mínims el 2017, amb un descens del 23% respecte a l'any anterior, segons les dades recopilades per la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC).

En total, durant el 2018 l'Estat va sol·licitar ofertes per  valor de 218 milions d'euros, quan l'any 2016 van superar ela 283 milions d'euros. En aquests xifra s'inclouen les licitacions d'organismes estatals que tenen ingressos d'explotació propis i en molts casos pagats en part pels usuaris, com són Aena i Enaire, Adif, les autoritats portuàries de Barcelona i de Tarragona, Renfe i Correus.

• 

La licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya cau un 23% el 2017 

Segons la CCOC, aquesta xifra de licitació de l'Estat a Catalunya l'any 2017 se situa molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys i "de les expectatives creades per l'anunci dels president del govern espanyol, Mariano Rajoy" quan el passat més de març a Barcelona va anunciar la inversió de 4.200 milions fins el 2020, cosa que va ser batejada com a "pluja de milions".

De fet, la licitació d'obra pública de l'Estat a Catalunya ha caigut any rere any a Catalunya des del 2017, quan pujava a  2.636 milions. Des d'aquell moment, el pitjor any va ser el 2012, quan va baixar a 172,5 milions. La xifra de 218 milions del 2017 és el segon pitjor any des de l'inici de la crisi.

De fet, si s'analitzen les dades de la CCOC, el volum més important d'obra pública licitada per l'Estat es d'Aena, l'empresa semipública cotitzada que gestiona els aeroports, amb 72,5 milions,  El segon lloc l'ocupa el Port de Barcelona, amb 54,8 milions, i el tercer lloc Adif -l'empresa gestora de la infraestructura ferroviària-, amb 36,9 milions. Renfe només va licitar 11 milions, i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, 10 milions.

Impuls de la Generalitat i els ajuntaments

Malgrat les males dades de licitació d'obra pública de l'Estat, el volum del conjunt de les administracions va augmentar un 49%, en passar de 1.130 milions el 2016 a 1.690 milions el 2017. Això va ser possible gràcies a l'impuls inversor de la Generalitat i, sobretot, dels ajuntaments catalans.

Així, el Govern i els seus organismes públics van licitar obres per valor de 426 milions d'euros, xifra que és un 43% superior a la del 2016. El creixement en el cas dels ajuntaments encara va ser més important del 90%, en passar de 549 milions el 201 a quasi 1.046 milions el 2017, quelcom que la CCOC atribueix al cicle electoral, ja que els comicis locals seran el 2019.

Resum:

• Amb el balanç del 2017, la CCOC (Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya) afirma que aquest any passat, les licitacions (o permisos que dona el govern d'Espanya) d'obres públiques a Catalunya han baixat un 23%.
• Expliquen que les licitacions estan per sota de la mitjana dels 10 últims anys.
• El passat mes de Març, Mariano Rajoy va prometre quan va venir a Barcelona que invertiria 4.200 milions d'euros fins al 2020 i això va ser anomenada com a "pluja de milions". Que aquest any hagi estat tan baix en licitacions, fa que la CCOC digui que aquest 2017 ha estat molt per sota de les expectatives creades per la "pluja de milions" de Mariano Rajoy.
• Les licitacions han caigut any rere any cada cop més, això sempre, comptant només les del Govern Espanyol, si contemplem les dades, podem veure que les de la Generalitat i les dels Ajuntaments pugen. 
• Les dades de la CCOC (explicant només les inversions d'Espanya a Catalunya) indiquen que Aena (empresa semipública que gestiona els aeroports) es l'empresa que va rebre més licitacions amb 72,5 milions, en segon lloc el Port de Barcelona, amb 54,8 milions, i el tercer lloc Adif (empresa gestora dels trens), amb 36,9 milions. Renfe només va licitar 11 milions, i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, 10 milions. Aquestes dues últimes podem comprovar anant en transport públic o en cotxe per les carreteres que és totalment ínfim i insuficient. 
• Les dades sobre les inversions de Catalunya en sí mateixa explica que, malgrat les inversions insuficients del Govern d'Espanya, ha aconseguit augmentar gairebé un 50% en el volum de les administracions catalanes, un 43% en licitacions en general i un 90% en el cas concret dels Ajuntaments. 

Enllaç:
https://www.ara.cat/economia/licitacio-dobra-publica-lEstat-Catalunya_0_1943205798.html
Vídeo:

¿Cuántos turistas hay en todo el mundo? 1.322 millones en 2017

El número de viajeros creció el pasado ejercicio un 7%, la mayor subida en siete años, según la Organización Mundial del Turismo

Un total de 1.322 millones de personas viajaron por el mundo en 2017, lo que representa un 7% más que el año anterior, según los datos que la Organización Mundial del Turismo ha presentado esta mañana en su sede en Madrid. El organismo, dependiente de la ONU, ha destacado especialmente que se trata de la mayor cifra de crecimiento en siete años, gracias a los buenos datos de Europa, sobre todo de la zona mediterránea, y África. A falta de los datos definitivos de 2017, España, con un 9% de crecimiento, ha sido uno de los alumnos aventajados y, a juicio de Zurab Pololikashvili, secretario general de la OMT, la tendencia continuará en 2018, pese a la recuperación de algunos competidores, como Egipto, Turquía, y Túnez. En total, el gasto turístico mundial 2017 ascendió a 1,22 billones de dólares.

Aunque se trata de un mercado ya maduro, Europa ha sido la región del mundo que ha experimentado un mayor crecimiento del turismo en 2017, con un 8% más de llegadas de turistas internacionales, hasta 671 millones de turistas, impulsada, según el Barómetro OMT del Turismo Mundial, por la región Mediterránea, que creció un 13%. España, que ha batido su récord de turistas, con más de 82 millones (a falta de conocer los datos oficiales), pero también Francia, que se recupera tras do años difíciles tras los atentados islamistas de París y Niza en 2015, han contribuido en gran medida al crecimiento turístico europeo.

Tirón de África y Asia

En cuanto al resto del mundo, la OMT destaca el crecimiento turístico de África, también del 8%, manteniendo la tendencia alcista de 2016 y alcanzando los 62 millones de llegadas. La región Asia Pacífico creció un 6% (324 millones de turistas), Oriente Medio un 5% (58 millones) y América un 3% (207 millones).

La organización achaca los buenos resultados a la recuperación económica mundial y a la fuerte demanda de algunos países emergentes. Cita a Brasil y a Rusia como ejemplos de repunte del gasto turístico. Es el octavo año consecutivo, desde 2009, en el de crecimiento del turismo mundial, aunque Pololikashvili ha destacado que 2017 fue el año de mayor crecimiento desde 2010. Según las previsiones de la OMT, el crecimiento se mantendrá en 2018, aunque a tasas más moderadas, de entre en 4 y el 5%.

Resum: 

Els viatgers han augmentat un 7% més que l'any passat. El 2017 hi ha hagut 1.322 milions de viatgers segons l'organització mundial de turisme. L'ONU, ha destacat especialment que es tracta de la major xifra de creixement en set anys. Es tracta d'un mercat ja madur, Europa ha estat la regió del món que ha experimentat major creixement del turisme en 2017. Segons la OTM del Turisme Mundial Espanya ha batut el seu rècord de turistes, amb més de 82 milions. També trobem que França ha millorat després de dos anys durs pels atemptats de París i Niza.

Ara si comparem amb areu del món trobem un creixement turístic a Àfrica arribant a 62 milions d'arribades. L'organització atribueix els bons resultats a la recuperació econòmica mundial i a la forta demanda d'alguns països emergents.

La Seguretat Social segueix estant malalta

La Seguretat Social segueix estant malalta

La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions d'persones: un guarisme certament espectacular que ja hauria proporcionar-nos una primera idea provisional de quant hauran millorat des de llavors les finances del nostre sistema de pensions.

I, en efecte, si baixem a les xifres d'ingressos per cotitzacions socials comprovarem que aquests han augmentat des 117.000 milions d'euros el 2013 fins, previsiblement, 132.000 milions el 2017: és a dir, 15.000 milions d'euros més per any que han ajudat a compensar l'augment de la despesa en pensions que hem experimentat durant la crisi.

La positiva evolució de l'afiliació durant els últims anys no hauria, però, fer-nos oblidar la crítica situació en la qual inevitablement va a trobar-se la Seguretat Social a les pròximes dècades. En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista. Una ràtio que millora per quart any consecutiu i la més elevada des de 2011. Seguirà creixent? Molt possiblement. Abans que esclatés la crisi el 2007, el sistema va arribar a comptar amb 2,53 treballadors per pensionista, el que proporcionava una molt sòlida base per al pagament de les pensions.

Al cap, cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia. Aquest últim percentatge és el que tècnicament es coneix com a «taxa de substitució» -és a dir, la relació entre els salaris mitjans i les pensions mitjanes de l'economia- i expressa com de decentment viuen els pensionistes en relació amb els treballadors en actiu. Una taxa de substitució propera al 70% se situava ja en aquelles dates entre les més elevades d'Europa i permet que els pensionistes conservin un tren de vida similar al que gaudien quan es trobaven integrats en la força de treball.

Al llarg de les properes dècades, però, l'evolució demogràfica del nostre país ens condemnarà -en el més optimista dels escenaris- al fet que a la relació entre treballadors i pensionistes es redueixi fins 1,34. D'acord amb les previsions que el mateix Govern d'Espanya remet regularment a la Comissió Europea, l'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors. Aquesta ràtio de 1,34 treballadors per pensionista tot just permetrà fer front a una taxa de substitució del 38%, gairebé la meitat que l'actual (la previsió del mateix Executiu és que s'ubiqui entre el 40% i el 50%). En tot cas, molt per sota de l'actual.

Sembla clar que una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a aquell del qual gaudien abans d'abandonar el mercat laboral. I la seva única opció d'evitar tan notable descens en el seu nivell de vida passarà per complementar les pensions públiques de demà amb l'estalvi personal que acumulin avui: així succeeix, per cert, en la major part d'Europa, on la taxa de substitució de les prestacions públiques és molt més baixa que a Espanya i els seus ciutadans estalvien pel seu compte per gaudir d'ingressos més elevats en el futur.

Per desgràcia, cap polític espanyol sembla disposat a admetre clarament l'autèntica situació financera de la Seguretat Social: tots prefereixen fugir d'estudi i traspassar-el problema a les generacions futures. No ens deixem enganyar i comencem a estalviar per al futur. Que els molt bones dades d'afiliacions al sistema actuals no ens facin oblidar els problemes estructurals que continua patint la Seguretat Social.

RESUM

La Seguretat Social segueix estant malalta

La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions de persones.

En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista. 

Cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia.

Al llarg de les pròximes dècades la relació entre treballadors i pensionistes es reduirà fins 1,34. L'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors. 

Una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a la d' aquells que abans van abandonar el mercat laboral. 

LINK

http://www.larazon.es/economia/la-seguridad-social-sigue-estando-enferma-LC17376937

El Gobierno saca 3.500 millones de la hucha de las pensiones y agota el préstamo del Tesoro

El Gobierno exprime las opciones que tiene para el pago de las pensiones de diciembre, que será doble al incluir una paga extra. Este viernes la Seguridad Social ha sacado 3.586 millones de euros del Fondo de Reserva –la hucha de las pensiones- y ha agotado los 4.206 millones de euros restantes del préstamo de 10.192 millones que el Estado concedió al sistema en los presupuestos.

Con esta disposición que se hará de la ‘hucha’*, quedarán 8.095 millones de euros a 1 de diciembre.

*Hucha: Cantidad de dinero que se tiene guardado o ahorrado. Alcancía.

Se tienen que abonar* 17.470 millones en diciembre

Según ha informado el Ministerio de Empleo y Seguridad Social en un comunicado, la Seguridad Social abonará en diciembre a los pensionistas un total de 17.470 millones de euros por las nóminas ordinaria y extraordinaria de las pensiones más la liquidación del IRPF (Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas) de las mismas.

El Ministerio ha señalado que la financiación de la nómina de las pensiones proviene “principalmente” de la recaudación de cotizaciones del Sistema. Así, de los más de 17.400 millones que desembolsa la Tesorería por la ‘extra’ de diciembre, 7.792 millones proceden de recursos adicionales, repartidos entre la hucha de las pensiones y el préstamo.

*Abonar: Pagar una cantidad de dinero por una cosa que se compra o por un servicio o un trabajo.

En el año se han necesitado 17.292 millones de fuera del sistema

En el conjunto de 2017 se han requerido un total de 17.292 millones de euros de recursos adicionales para afrontar los gastos por pensiones, cifra que se obtiene después de sumar el total del préstamo y los 7.100 millones de euros que se han dispuesto de la conocida como hucha de las pensiones.

El Departamento de Fátima Báñez ha recordado que en el mes de diciembre, al igual que el de julio, la Tesorería General de la Seguridad Social afronta un desembolso “importante”, ya que los beneficiarios de los más de 9,5 millones de pensiones reciben tanto la nómina habitual como la paga extraordinaria de diciembre. Además, a esta cifra hay que añadirle también el pago del IRPF de las pensiones sujetas a este impuesto.

Resum:

La Seguretat Social ha tret 3.586 milions d'euros de a guardiola de pensions. Abans tenien 4.206.000 que restaven del prestec de 10.192.000 que l'Estat va donar al sistema dels pressupostos. L'1 de desembre de tot allò queda 8.095.000.

També s'abonarà als pensionistes per les nomines ordinaries i extraordinaries uns 17.470 milions d'euros. Aquestes nomines provenen de la recaptació de cotitzacions del sistema. Els 7.792.000 venen dels recursos addicionals, entre els prestecs i les pensions.

El Departament de Fátima Báñez, el mes de desembre la Tresoreria General de la Seguritat Social, té un desemborsament important, perquè té els beneficis de més de 9,5 milions de pensions que reben la nòmina i la paga extraordinària de desembre. I cal afegir el pagament de l'IRFF, (Impost sobre la Renda de les persones físiques).




En el año 2016 se predijo esto:

Web de la noticia: http://www.lavanguardia.com/economia/20171201/433332046033/pensiones-hucha-prestamo.html

 

PAOLA CESPEDES