La Seguretat Social segueix estant malalta
La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions d'persones: un guarisme certament espectacular que ja hauria proporcionar-nos una primera idea provisional de quant hauran millorat des de llavors les finances del nostre sistema de pensions.
I, en efecte, si baixem a les xifres d'ingressos per cotitzacions socials comprovarem que aquests han augmentat des 117.000 milions d'euros el 2013 fins, previsiblement, 132.000 milions el 2017: és a dir, 15.000 milions d'euros més per any que han ajudat a compensar l'augment de la despesa en pensions que hem experimentat durant la crisi.
La positiva evolució de l'afiliació durant els últims anys no hauria, però, fer-nos oblidar la crítica situació en la qual inevitablement va a trobar-se la Seguretat Social a les pròximes dècades. En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista. Una ràtio que millora per quart any consecutiu i la més elevada des de 2011. Seguirà creixent? Molt possiblement. Abans que esclatés la crisi el 2007, el sistema va arribar a comptar amb 2,53 treballadors per pensionista, el que proporcionava una molt sòlida base per al pagament de les pensions.
Al cap, cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia. Aquest últim percentatge és el que tècnicament es coneix com a «taxa de substitució» -és a dir, la relació entre els salaris mitjans i les pensions mitjanes de l'economia- i expressa com de decentment viuen els pensionistes en relació amb els treballadors en actiu. Una taxa de substitució propera al 70% se situava ja en aquelles dates entre les més elevades d'Europa i permet que els pensionistes conservin un tren de vida similar al que gaudien quan es trobaven integrats en la força de treball.
Al llarg de les properes dècades, però, l'evolució demogràfica del nostre país ens condemnarà -en el més optimista dels escenaris- al fet que a la relació entre treballadors i pensionistes es redueixi fins 1,34. D'acord amb les previsions que el mateix Govern d'Espanya remet regularment a la Comissió Europea, l'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors. Aquesta ràtio de 1,34 treballadors per pensionista tot just permetrà fer front a una taxa de substitució del 38%, gairebé la meitat que l'actual (la previsió del mateix Executiu és que s'ubiqui entre el 40% i el 50%). En tot cas, molt per sota de l'actual.
Sembla clar que una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a aquell del qual gaudien abans d'abandonar el mercat laboral. I la seva única opció d'evitar tan notable descens en el seu nivell de vida passarà per complementar les pensions públiques de demà amb l'estalvi personal que acumulin avui: així succeeix, per cert, en la major part d'Europa, on la taxa de substitució de les prestacions públiques és molt més baixa que a Espanya i els seus ciutadans estalvien pel seu compte per gaudir d'ingressos més elevats en el futur.
Per desgràcia, cap polític espanyol sembla disposat a admetre clarament l'autèntica situació financera de la Seguretat Social: tots prefereixen fugir d'estudi i traspassar-el problema a les generacions futures. No ens deixem enganyar i comencem a estalviar per al futur. Que els molt bones dades d'afiliacions al sistema actuals no ens facin oblidar els problemes estructurals que continua patint la Seguretat Social.
RESUM
La Seguretat Social segueix estant malalta
La Seguretat Social va registrar el 2017 les millors dades d'afiliació de la seva història: 611.146 nous treballadors inscrits en el sistema. Des que arrenqués la recuperació, el nombre de cotitzants ha augmentat en 2,1 milions de persones.
En l'actualitat, el sistema compta amb 2,11 treballadors per pensionista.
Cada cotitzant destina el 28,3% del seu salari a sufragar els pagaments als pensionistes actuals. Si el 2007 comptàvem amb 2,53 treballadors per pensionista, no era possible finançar sense dèficit unes pensions equivalents al 71,5% dels salaris mitjans de l'economia.
Al llarg de les pròximes dècades la relació entre treballadors i pensionistes es reduirà fins 1,34. L'any 2060, Espanya tindrà 14,1 milions de pensionistes enfront de 19 milions de treballadors.
Una taxa de substitució tan baixa com aquesta no permetrà que els pensionistes del futur mantinguin un nivell de vida similar a la d' aquells que abans van abandonar el mercat laboral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada